SORTIDES DE CAMP

El divendres 10 de febrer, vam fer la primera sortida de treball al Mercadal.

  • Exploració de la plaça on observàrem els edificis, la distribució de la plaça, les pedres del terra i la simbologia què hi podem trobar, escuts d’alguns edificis…

dav

dav

“Hola, sóc el Jaume. L’altre dia vaig descobrirque hi ha fòssils a la plaça del Mercadal. No m’havia imaginat mai que a la plaça del Mercadal podia haver-hi fòssils, perquè normalment no hi ha fòssils a les places. Ho vam descobrir perquè apadrinem la plaça del Mercadal. Els fòssils són una mena de petxines i/o restes de coses que hi havia abans i que s’han convertit en pedra. Espero descobrir moltes més coses de la plaça del Mercadal. Hi ha molta gent que no sap que existeixen aquests fòssils.”

                                                                                                                                                Jaume Gelonch

“Sabeu que a la plaça del Mercadal hi ha fòssils? Doncs si, hi ha fòssils. 

N’hi ha en forma de petxina o amb d’altres formes. I us preguntareu… on es situen?

Us ho explicaré:

En primer lloc a les pedres del mig de la plaça, a la rajola del mig hi ha una petxina.

En alguns dels racons de la plaça també n’hi ha .

Són molt bonics.

Us proposo un joc….. busqueu els fòssils!!!”

                                                                                                                                              Berta Mallafré

“Hola, sóc el Quim. Un descobridor de fòssils. Vull explicar-vos que els fòssils de la plaça del Mercadal són els que m’han agradat més de tots els que he vist fins ara.

Podríem pensar que són allí perquè antigament s’hi feia un mercat on hi venien tot tipus de marisc. Podria ser que caiguessin a terra i es fossilitzessin. Però no és així. Les pedres de la plaça del Mercadal provenen d’una pedrera de Salou. Com que aquesta ciutat és molt a prop del mar és per això que en les seves pedres hi ha restes d’animals marins. Aquests fòssils són molt interessants i us recomano que aneu a veure’ls”.

                                                                                                                                            Quim Vallès

“A la plaça del Mercadal hi ha un munt de fòssils. La gent del carrer no sap que quan passa per la plaça del Mercadal trepitja un tresor molt antic. La plaça del Mercadal es va construir cap el 1200 d.C. i la van empredrar el 1859.

A la pedra que hi ha al mig de tot hi ha una petxina gegant. 

Nosaltres, els alunmnes de l’escola Montsant i de la classe Xaloc estem buscant tota la informació de la plaça del Mercadal.”

                                                                                                                                           Niko Ibáñez

“Hola, a vosaltres us agrada comprar i vendre? A mi si. El mercat de Reus, el de la plaça del Mercadal és el que m’agrada més de tots.

El van fer l’any 1310. Va ser possible gràcies al rei Jaume II, el Just, qui va donar permís per fer-lo. Reus tenia disputes amb Tarragona perquè Reus guanya diners que podia guanyar Tarragona i Tarragona guanyava diners que podia guanyar Reus.

Ara, un dia de juny, com que el mercat ja no hi és, fan una festa que es diu Mercat al Mercadal. La van començar el 1998. Tothom va disfressat.”

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                            Pol Palazón

“Hola, sabíeu que a la plaça del Mercadal hi ha fòssils? Doncs sí, i és molt divertit buscar-los…

Molta gent no sap que a la plaça del Mercadal hi ha fòssils, per això ara jo estic aquí per explicar-vos-ho, per si no ho sabeu.

Els fòssils hi són des de la prehistòria i s’hi han quedat a la plaça del Mercadal…

Hi ha molt s fòssils. El que m’agrada més és la petxina!

Per a mi és molt curiós i divertit!

Ara ja ho sabeu, a la plaça Mercadal hi ha fòssils!!

Si us hi fixeu, els trobareu!”

Laura Ballester

“A la Plaça del Mercadal de Reus hi ha fòssils. Algunes rajoles contenen fòssils de mol·luscs marins. El 1859, el segle VlV es va empedrarLes pedres de la plaça Mercadal, pedres de la mateixa pedrera de Masllorenç, d’on es van treure les pedres amb què Gaudí, en part, va cobrir la façana d’una de les cases més importants que coneixem, la casa Milà, la Pedrera, de Barcelona.

Fixeu-vos-hi, són plenes de fòssils d’animals marins, si algun cop passeu sense pressa per la plaça. no us en perdeu els detalls.

Un exemple: Fòssil de gasteròpod.  A la rajola del mig hi ha una petxina”. 

Artur Altamirano, Leonardo Castro, Arnau Graset, Arnau Obré, Pol Palazón, Abel Villuendas   

DSCN0733

“Abans a la plaça del Mercadal hi feien un mercat per això hi han aquests números de les rajoles. Els venedors del mercat sempre tenien el mateix lloc.

Per fer el mercat necessitaven un privilegi, el privilegi de mercat que els hi concedí el rei Jaume II, el dilluns de qualsevol setmana. Aquest mercat es va fer a la plaça del Mercadal.

Actualment es troba al mercat central.

Coneixeu la dita Reus, París i Londres? Doncs es diu perquè eren les úniques ciutats d’Europa que podien triar els preus de les coses durant el segle XVIII”.

Laura Ballester, Berta Mallafré, Isona Matallana, Jana Recasens, Joana Subirats

 

  • Visita a l’Ajuntament, amb col·laboració de Turisme i amb la rebuda de l’Alcalde, el Sr. Carles Pellicer, i la regidora d’ensenyament, la Sra. M.Dolors Sardà, ens acullen i ens expliquen les funcions de l’Ajuntament i ens recorden informació que ja coneixíem d’haver-la treballat en altres cursos o al projecte del Consell d’Infants Ciutadans, sobre les sessions de Ple de l’Ajuntament, on els partits polítics i l’equip de govern acorden tot allò que té a veure amb la nostra ciutat.

dav

dav

 

Si voleu veure totes les fotografies que van fer els alumnes tot descobrint la plaça del Mercadal podeu entrar en el següent enllaç:

https://goo.gl/photos/qvwaoGfPT9eGrPuw5

 

El dimecres 8 de març vam visitar l’Arxiu Municipal

“Jo sóc un nen de 6è de primària de l’escola Montsant i ara us explicaré que és l’arxiu. 

L’arxiu és un lloc molt important de la nostra ciutat. És on guarden tots els documents de Reus i del Baix Camp.

Hi han arxivadors i carpetes on guarden la documentació. Per exemple: poden guardar els plànols de cases, documents de l’ajuntament o pergamins antics de fa de 500 anys!!! 

També guarden documents electrònics que es poden imprimir. Quan arriben documents vells i arrugats, els planxen.

L’arxiu és un lloc fred perquè els documents ‘s’han de conservar a temperatura baixa. Tu si et vols reformar casa teva, si vens a l’arxiu hi ha els plànols. 

I qui s’encarrega de guardar els arxius? Se n’encarreguen un treballadors que es diuen arxivers. Si voleu fer visites hi podeu anar!!!”                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                    Abel Villuendas

“Què fan a l’arxiu?

Guarden documents i també informació de tota la comarca. Sabeu? També poden guardar documents electrònics. El document més antic és de l’any 1020. L’edifici de l’arxiu fa 7 anys que existeix.

A l’edat mitjana dipositaven tot el que creien important a l’arca de les tres claus.

Què més s’hi guarda, a banda de documents?

Doncs pergamins, cd, cintes sonores, etc. Els documents més antics eren els pergamins que estaven fets amb pell de cabra o d’ovella, perquè encara no existia el paper.

Quin procediment fan als documents, o n’hi ha?

Sí que n’hi ha. El primer pas és netejar-los de bitxos. Després es digitalitzen perquè els puguem visitar des de casa i per últim es planxen si estan arrugats.

Sabeu què? Els documents han d’estar a una temperatura baixa.

Aquesta va ser la nostra visita a l’arxiu el dia 8 de març. A mi em va agradar molt. Us recomano que vingueu!!”                                                                                                                                                                                                                                                Helena Gàlvez

” El dimecres 8 de març de 2017 vam anar a l’arxiu. Vaig veure un munt de llibres, documents i fotografies.

Les sales sempre havien d’estar fredes. També hi havia uns armaris molt divertits amb una espècie de rodeta per obrir-los.

En conclusió, recomano anar a visitar-lo.”                                                                                                                                                                                                                                                                      Quim Amigó

“El dia 8 de març vam anar a l’arxiu municipal de Reus.

Allà hi havien molts documents. Tots estaven molt ben classificats per data, per temes… Tot està guardat en sales on hi ha una mena d’armaris que es mouen amb una mena de volants (com els del cotxe, però mouen l’armari).

A l’arxiu es guarden documents durant molts anys. Hi havia un papir que tenia gairebé 1000 anys!!! i es podia llegir perfectament.

També guarden plànols de cases antigues, registres de la gent que vivia a les cases, de què treballaven, quants eren…

Jo crec que per treballar allí t’ha d’agradar la història i investigar.

A mi em va agradar molt!!!”                                                                                                                                                                                                                                                                                               Joana Subirats

“El dia 8 de març vam anar a visitar l’arxiu. L’arxiu és un lloc on es guarden tots els documents, plànols, gravacions, fotos, etc. de Reus i de pobles de la comarca.

El document més antic que té l’arxiu és de l’any 120, fa gairebé 1000 anys. La persona que guarda l’arxiu es diu arxiver.

Abans no hi havia paper, per això tenen molts escrits en pergamins, que és un tipus de paper fet de pell d’ovella, de pell de cabra…

Els documents estan guardats en diferents plantes. Els documents es conserven en fred.

Quan arriba un document a l’arxiu el primer que fan és netejar-lo, després el planxen si cal, seguidament el digitalitzen i es guarden.”

Joan Alsina

Si voleu veure les fotografies que vam fer a l’arxiu podeu entrar al següent enllaç:

https://goo.gl/photos/GRjqkn1ymBx5XsUz5

El dilluns 19 de març, ens vam dirigir al centre de Reus per dos motius:

  • Descobrir un antic refugi de la guerra civil a la Plaça de la Patacada, per tal de conèixer un refugi que ens pot donar indicis de com era el de la Plaça del Mercadal al qual no s’hi pot accedir. L’historiador, en Salvador Palomar, ens va fer sentir els fets històrics  que avui tornem a tenir ben a prop amb els refugiats de Síria actualment però que del 1936 al 1939 els reusencs van viure a la pròpia pell i els refugis antibombardeig en deixen bona petjada. Agraïm al Salvador la seva col·laboració amable, motivadora i sobretot per haver-nos fet sentir dins la crua realitat, la sensació del reusenc col·laborador, treballador, cooperatiu i supervivent…

” El dilluns 20 de març vam anar al refugi de la Patacada. Vam baixar per unes escales que hi ha. Són uns passadissos estrets i foscos. Quan estàvem entrant, jo tenia una mica de por. Però allà hi han posat unes llumetes perquè s’hi pugui veure. També hi feia una mica de fred. Si jo hagués hagut de viure en aquella època…. hauria estat molt difícil. La pobra gent que va estar a la Guerra Civil s’ho devia passar molt malament. Però, gràcies als refugis, molta gent va poder sobreviure.                                                                                                                                                                                                      Clàudia Garcia

“El dilluns dia 20 de març els alumnes de la classe Xaloc de l’escola Montsant vam anar al refugi de la Patacada. Quan vam entrar, el sostre era molt alt i les portes tenien forma d’aro. Quan érem dins hi havia túnels i més túnels i crec que eren molt llargs. Fins i tot hi havia una zona on hi havia un pou. Crec que era per recollir la humitat i l’aigua de la pluja. Se’ls hi va ocórrer que si feien un pou no s’inundaria.

Va ser molt divertit estar en un lloc que els nostres avantpassats van construir per refugiar-se.”

                                                                                                                                                              Arnau Obré

“El dia 20 de març van anar al refugi de la Patacada de Reus. Vam anar caminant des de l’escola i, un cop allà, ens van dividir en dos grups.

Quan em va tocar anar al refugi ens van fer una introducció per tal que ens situéssim i, un cop acabada, vam entrar a dins.

Em feia una mica de respecte haver d’entrar allà dins, perqè era petit. Vam fer un recorregut bastant llarg i vam descobrir i fotografiar coses molt interessants.

Va ser una experiència única però vaig tenir una mica de por.”

                                                                                                                                                    Isona Matallana 

“El dilluns 20 de març vam anar al refugi de la Patacada. Vam baixar al refugi. Abans d’entrar ens van explicar els bombardejos de Reus durant la Guerra Civil. Quan vam entrar al refugi no em pensava que seria tan gran. Ens van explicar que al refugi hi cabien moltes persones. També ens van dir que la gent escrivia a les parets per si et perdies , poder trobar la sortida. No em puc ni imaginar tanta gent amb tanta por pel soroll de les bombes… 

Per mi va ser una dortida fantàstica. Vaig aprendre moltes coses que no sabia.”                                                                                                                                                                                                                                                                                                                     Biel Gelonch

“Un dilluns 20 de març van anar a un refugi que està a la plaça de la Patacada. El grup A va ser el primer que va entrar al refugi. Quan vam entrar dins va ser molt emocionant. Semblava un laberint però en realitat era fàcil trobar les sortides.

Ho vaig trobar molt interessant i m’agradaria visitar més refugis”.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                        Elías Fabó

“El dia 20 de març van anar d’excursió al refugi i m’agradaria explicar-vos la meva experiència.

Ai, perdó, m’he oblidat de presentar-me. Em dic Leonardo, tinc 11 anys i vaig anar al refugi amb la classe Xaloc de l’escola Montsant, o sigui la meva classe.

El senyor que va explicar-nos el refugi era el Salvador Palomar. Mentre gravava amb el mòbil el que explicava em vaig quedar pensant què passaria si caigués una bomba. Ens van dir que el refugi és com un laberint, però que és difícil perdre-s’hi. I ens va explicar que a la guerra van atacar la població civil amb bombes. Quina por!!!

Em va agradar la visita.”                                                                                                                                                                                                                                                                             Leonardo Castro

“La classe de 6è Xaloc de l’Escola Montsant de Reus vam anar al refugi de la Patacada. Era molt gran i em va semblar molt curiós. El que vam fer primer va ser baixar aquelles escales tan llargues. Després, el Salvador Palomar ens va començar a parlar de què era la Guerra Civil i que feien servir el refugi per protegir-se de les bombes. Ens va estar parlant uns quants minuts fins que vam entrar dins. El refugi era molt llarg i bastant fosc, sort que hi havien llums, perquè sinó em perdia.  El Salvador ens va ensenyar unes quantes coses que hi havia allà dintre. Allò semblava un laberint amb tants costats.

El refugi em va semblar molt interessant i em va agradar molt.”                                                                                                                                                                                                                 Joan Carbasse 

“Hola a tots! Vosaltres heu anat mai al refugi de la Patacada? Doncs els nens de 6è Xaloc, sí. 

Dilluns 20 de març vam anar a visitar el refugi de la Patacada. Quan hi vam arribar ens vam partir en dos grups: un va anar al refugi i l’altre a buscar d’on sortien les diligències prop de la Plaça del Mercadal. A mi, personalment, em va agradar el refugi, tot i  tenir una mica de claustrofòbia. Quan hi vaig entrar crec que em vaig posar a la pell de la gent d’abans. Jo crec que vaig aprendre més anant-t’hi que no pas explicant-ho a classe. Quan hi baixes hi ha tres tipus de persones: les que riuen, les que tenen por i les que s’ho prenen seriosament. Vosaltres imagineu-vos per un moment que sou a casa vostra i comencen a sonar les sirenes que indiquen que heu d’anar al refugi, que us podeu morir i que quan torneu a casa vostra potser ja no hi és. Tot això és molt fort. Espero no viure-ho mai. Tot i així visiteu-lo algun dia, val la pena.”                                                                                                                                                                                                                                   Jana Recasens

“El dilluns 20 de març, la nostra classe vam anar al refugi de la Patacada. Vam anar-hi perquè estem estudiant la plaça del Mercadal i volíem saber també alguna cosa dels refugis de Reus.

Quan vam arribar hi havia un senyor i una noia. Ens vam dividir en dos grups. Jo, primer vaig anar a la plaça del Mercadal. Allí vam fer unes preguntes sobre la diligència. Quan ja vam acabar, vam anar al refugi. Quan estàvem dintre, el senyor Salvador ens va explicar l’experiència d’aquella època. Devia de ser un terror!

Ens van ensenyar moltes coses. Vam passar per uns camins bastant estrets, amb poca llum, però en aquella època estava tot fosc.

Menys mal que jo no vaig viure aquells anys.

Les persones que vivien en aquella època van ser molt valents. Menys mal que la guerra només va durar tres anys”.

Judit Serres

“El refugi consisteix bàsicament en dues galeries: la primera, formant escaire, va des del racó entre els carrers de la Mar i de les Carnisseries Velles, fins al carrer de Monterols, amb tres entrades. A l’interior es poden observar les que pugen cap a la plaça, prop de la cantonada amb el carrer de Jesús. Després se li afegí un segon tram des de l’interior de l’Ajuntament, i encara un accés particular des de cal Navàs. En total tingué cinc entrades. A més, es projectà la seva connexió amb el de la plaça de Prim mercès a una galeria que només s’inicià. Les dimensions de la galeria varien entre 1 i 1,20 m d’amplada per uns 2,10 d’alçada, per bé que en alguns sectors és més baix. Les dimensions dels murs són: el sostre, 0,22 m; les parets laterals, 0,28 m, i la cimentació, 0,35 m. Té una llargada de 132 metres –als quals cal sumar els 22 metres de galeria de Cal Navàs– i ocupa 158,40 m², amb una capacitat per a 554 persones. Durant la guerra, la plaça del Mercadal fou coberta amb munts de terra –extreta de la construcció del mateix refugi– que, seguint el recorregut de les galeries, reforçaven la seguretat de construcció”.

Artur Altamirano, Leonardo Castro, Arnau Graset, Arnau Obré, Pol Palazón, Abel Villuendas.

 

El Refugi de la plaça Mercadal es va construir degut als bombardejos de la guerra civil. Es va fer el any 1936. Els refugis s’havien de fer entre 5 i 6 m de profunditat, què això volia dir que tenien de fer un estudi previ. Hi ha una entrada al vestíbul de l’Ajuntament i des del Gaudí Centre.. On de construcció que comunica amb les escales una galeria nova construcció que comunica amb les escales, que són originals que sortien a la plaça. Que l’entrada del refugi estava coberta de  sorra. Les dimensions del refugi eren entre1 i 1,20m d’amplada x 2 d’allargada. Té una llargada de 100, 32, que cal sumar els 22 m de cal Navàs i que en total feia 158, 40 metres quadrats, hi hi cabien 554 persones”.

Joan Alsina, Martina Donoso, Elías Fabó, Helena Gàlvez, Clàudia Garcia i Jaume Gelonch.

 

“El refugi antiaeri serveix per refugiar persones quan hi ha les guerres (amb avions).

El van construir per la guerra civil, que va durar des del 1936 al 1939 i ara encara n’hi ha però no tenen ús.

  • Plaça del Mercadal: inundat
  • Plaça Prim: ara hi ha un pàrquing
  • Plaça Llibertat. ara hi ha un pàrquing

El refugi de la plaça del Mercadal es va construir a l’any 1937 i hi caben 554 persones.

El refugi fa 2,10 metres d’alçada (tot i que hi ha alguns sectors més alts), d’amplada entre 1 i 1,20 metres i de llargada fa 132 metres més els 22 metres de la Casa Navàs.

Està fet de rajola de volta catalana i formigó. Només hi ha una part amb galeria natural.

Les entrades del refugi estan al vestíbul de l’Ajuntament i una altra al soterrani del Gaudí Centre que comunica les escales originals que sortien de la plaça, a prop del carrer Monterols i de la Galera.

Estar allà sentint els sorolls de les bombes que queien, pels adults devia ser una sensació de por perquè els seus fills no els hi passés res. També devien tenir histèria.

Pels nens devia ser d’espant, sorpresa, perquè ells no sabien què estava passant”.

Laura Ballester, Berta Mallafré, Isona Matallana, Jana Recasens, Joana Subirats

 

“Data de construcció: El refugi es va construir a l’any 1937.

Capacitat: La capacitat del refugi era de 554 persones.

Mides: La mida era de 1 o 1,20 metres d’amplada i uns 2,10 metres d’alçada .

Material: Formigó i un tros de galeria natural.

Ús: Per protegir les persones de les bombes de les guerres civils.

Entrada: El refugi de la plaça mercadal tenia 5 entrades ( ajuntament, Casa Navàs, Carrer Jesús, Carrer Carnisseries velles i carrer de la Mar)

Sentiments: Les persones estaven molt espantades al veure caure bombes i amb situació de pànic dintre el refugi.  

Perquè es van construir i temps: Perquè hi havia una guerra civil a Reus.

Condicions: Les entrades del refugi de la plaça Mercadal són originals. N’hi ha que es poden visitar perquè estan en bon estat. I n’hi han que estan ensorrats.

Tipus: Hi ha refugis que són més grans i n’hi han que són més petits.

Munts de terra: Damunt del refugi hi havien munts de terra que que hi havien llençat per fer de protector“.

Quim Amigó, Pau Batet, Joan Carbasse, Niko Ibañez, Biel Gelonch i Quim Vallès.

 

“Al refugi de la Plaça Mercadal no s’hi pot entrar perquè està inundat.

Els refugis tenien 3.019,30 metres, ocupaven una superfícies de 4.490,23 m2 útils, i es calcula que podien protegir 15.716 persones.

el refugi permet refugiar-si a 10.805 persones. Normalment, es feien entre 6 i 9 metres de fondària.

Les dimensions de la galeria varían entre 1 i 1,20 m d’amplada per uns 2,10 m d’alçada.

Davant dels bombardejos, l’única protecció eficaç per a la població civil foren els refugis ,és a dir, galeries subterrànies on poder -se amagar.

Arreu s’obrien galeries, fins a fer-ne 18 de públics , amb la voluntat de poder arribar a soplujar tota la població ,i almenys 90 de particulars, des de les empreses, que construïen refugis de notable capacitat per a encabir -hi tot el seu personal, fins els veïns que foradaven en la seva pròpia casa. Avui en dia hi han noticies de 150 refugis a Reus.

Reus fou una de les poblacions de Catalunya que més féu en matèria de refugis”.

Anna Pomés, Nora Roumagnac, Judit Serres

 

 

Podeu veure més fotografies al següent enllaç:

https://goo.gl/photos/c2XUh8syEPuHNgBn7

IMG_8655

  
IMG_8641

  • Cercar i conèixer un fet originari a la nostra ciutat, el de la diligència que feia el trajecte Reus – Barcelona des del 1815. La segona part va ser la descoberta d’una altra història que ens situa a Reus com la segona ciutat més important després de Barcelona al segle XIX. Hem descobert que, de Reus, va sortir la primera diligència que feia trajectes de la capital del Baix Camp a Barcelona i viceversa. Aquesta diligència que ens servia de connexió per als ciutadans i per al comerç, va ser la primera a tot l’Estat i va fer que s’iniciés aquest transport ens altres punts de Catalunya. I també hem descobert des de quin carrer sortia…

” Quan vaig descobrir que a Reus hi havia hagut una diligència, em van entrar ganes d’investigar-ho. I sí, és molt interessant. Poder parlar amb el sr. Marsal va ser molt divertit. Vam anar-hi en petits grups i ens feia bromes. Vam acudir a cal Marsal perquè el seu amo va estudiar moltíssim el tema de la diligència i ens va respondre gairebé totes les preguntes que li vam fer.

La diligència sortia del carrer de Jesús número 4 i acabava a Barcelona. Hi havia deu hores i mitja de trajecte!!! Una barbaritat.

Us recomano que investigueu sobre el tema perquè és molt interessant.”

                                                                                                                                                 Arnau Graset

 

“Com en altres ciutats, a l’any 1815, Reus tenia problemes de comunicació que afectaven principalment el comerç. En aquell temps, la ciutat tenia 35 empreses comercials d’elit acreditades per tot Espanya i part de l’estranger. La comunicació amb Barcelona es feia difícil, en general, i molt dificultosa pel comerç, en particular. La preocupació dels empresaris, com ara, era pel bon funcionament dels seus negocis i mantenir una bona comunicació amb clients i proveïdors. El tracte personal quedava reduït a la deficient correspondència postal que quedava sotmesa a un servei setmanal amb Barcelona”.

Joan Alsina, Martina Donoso, Elias Fabó, Helena Gàlvez, Clàudia Garcia i Jaume Gelonch

 

“La diligència era un carruatge per transportar 8 passatgers, d’un lloc a l’altre. El propietari era Josep Brunet.

L’horari de bitllets de la diligència a l’estiu era de 9h a 13h i de 17h a 22h. A l’hivern l’horari era de 9h a 13h i de 15h a 20h.

Sortia des del carrer del Jesús de Reus.

La diligència anava de Reus fins a Barcelona i tardava 10 hores i mitja amb parades per menjar a Vilafranca del Penedès.

No es permetia en el carruatge gossos, ocells o tampoc materials inflamables ni altres capaços de embrutar o fer mal.

La diligència es va acabar perquè va arribar el tren.

Es va celebrar els 200 anys el 2 de març de 2015″.

Laura Ballester, Berta Mallafré, Isona Matallana, Jana Recasens i Joana Subirats

 

“La diligència era un transport d’aquella època. Era un carro impulsat per cavalls. La diligència marxava des del carrer Jesús de Reus a Barcelona i tardava 10 i mitja hores a fer el viatge. Va començar al 1815 i va acabar al 1865 per culpa del tren. Però en aquelles èpoques era molt important”.

Quim Amigó, Pau Batet, Joan Carbasse, Biel Gelonch, Niko Ibañez i Quim Vallès

 

“Una diligència normalment té tres departaments:

  • Berlina, a la part anterior amb seient per a tres places.
  • Interior, col·locat darrere de la berlina i en el centre del carro com el seu nom indica.
  • Rotonda, que ocupa la part posterior del carro amb dos seients laterals per a tres o quatre places cada un.

En algunes diligències falta el lloc central i llavors a la rotonda se l’anomena interior.

Les primeres diligències dels Països Catalans apareixen el 1815 per a comunicar Reus i Barcelona, les va iniciar Josep Brunet.

El 1840 es va fundà la Societat de Diligències i Missatgers de Catalunya.

Entre Reus i Barcelona hi havien 10 hores i mitja, en canvi ara amb un cop de cotxe ets allí amb 1 hora”.

Artur Altamirano, Leonardo Castro, Arnau Grasset, Arnau Obré, Pol Palazón i Abel Villuendas.

  1. ReglamentoIMG_8612

IMG_8624